Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Eugeni Badia i Lloret
Música
Compositor i pianista.
És autor d’una Sonata a l’antiga per a violoncel i orquestra, preludis per a piano, cançons i música d’església prop de 300 obres A més, compongué sardanes No em deixis sol i sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero Fou director artístic de Ràdio Associació de Catalunya, de la Ràdio Catalana i de Ràdio Espanya de Barcelona
Manuel de Falla Matheu
Manuel de Falla Matheu amb Concepció Badia
© Fototeca.cat
Música
Compositor andalús.
Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la instrumentació D’…
John Denver
Música
Cantautor de country-folk nord-americà, de nom originari John Henry Deutschendorff.
Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al català
John Denver
![](/sites/default/files/media/FOTO2/John_Denver.png)
John Denver (1973)
Música
Nom amb què és conegut el cantautor nord-americà John Deutchendorff.
Fou cantant d’un conjunt de rock del qual se separà l’any 1969 per tal d’emprendre en solitari la carrera d’intèrpret de les seves pròpies cançons Fou un dels principals creadors i difusors de la música country i enregistrà nombrosos discs, entre els quals Rhymes and Reasons 1969, Take Me Home , Country Roads 1971, Rocky Mountain High 1973 i Higher Ground 1991, que obtingueren un gran èxit Guardonat amb nombrosos premis, moltes de les seves cançons s’han fet populars arreu
Francesca Callao i Oliva
Música
Soprano.
Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R…
Joan Alavedra i Segurañas
Música
Escriptor i periodista català.
Vida Les seves glosses periòdiques a Ràdio Barcelona 1930-35, recollides a El fet del dia , en un to i amb uns temes culturals inèdits en el món català, comunicaren el seu coneixement de la música a una àmplia audiència El seu Poema del Pessebre , premiat als JocsFlorals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau Fou l’autor de L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 Bibliografia Complement bibliogràfic Alavedra i Segurañas, Joan L’…
Francesca Callao i Oliva
Música
Soprano.
Encoratjada per Concepció Badia, seguí la carrera de cant al conservatori del Liceu El 1956 debutà al Gran Teatre del Liceu amb La favorita s’hi destacà també amb El giravolt de maig Toldrà, diverses òperes de Mozart i l' Orfeo de Gluck També conreà el lied i en feu recitals per Europa i el nord d’Àfrica Enregistrà òperes, sarsueles i cançons catalanes i collaborà amb moltes entitats musicals catalanes
Josep Jordi Llongueras i Galí
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098459.jpg)
Josep Jordi Llongueres i Galí
© Fototeca.cat
Educació
Música
Músic i pedagog.
Estudià amb el seu pare, Joan Llongueras i Badia, amb Vicenç Mde Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, els poemes La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973 Fou fundador de les Escoles Virtèlia, les quals dirigí fins a la seva mort, i fou també fundador i director de la coral TLde Victoria i sotsdirector de l’Orfeó Català
Pere Vallribera i Moliné
Música
Pianista.
Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya