Resultats de la cerca

No escriví mai per al teatre, però hom el considera el fundador de l’escola napolitana d’òpera perquè tingué per deixebles Traetta, Paisiello, Sacchini i Guglielmi Deixà oratoris Abigaile , 1736, misses, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí

Hom considera que aquesta ha d’ésser fidel al pensament de l’autor de l’obra, però la interpretació pot alhora proposar-ne l’anàlisi des de punts de vista inèdits, en la qual pot desenvolupar-se també la personalitat i la creativitat de l’intèrpret

Format en el bop , evolucionà cap a un estil expressionista i desarticulat, basat en una tècnica excepcional Collaborà i enregistrà amb alguns dels músics més innovadors del seu temps, com JColtrane, F Hubbard, O Coleman i, especialment, CH Mingus Hom el considera un dels principals precursors del free-jazz

La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…

Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Sovint són dedicats a un dels aspectes tècnics de l’execució Hom en considera precedents els exercicis d’Oswald Holtzach 1515 i les toccate italianes del s XVII S'han destacat els de piano, com els de Clementi, Cramer, Czerny i Moscheles, els de violí de Paganini, De Bériot, etc Alguns uneixen a l’element didàctic un nivell artístic elevat, com els de Chopin, Liszt, Schumann, Scriabin i Debussy

Hom considera l’interval de to sencer dividit en nou comes deu, segons alguns En els instruments d’entonació variable, com els de corda, el semitò cromàtic té cinc comes, i el diatònic, quatre, cosa que fa diferents, de fet, els sons enharmònics, bé que la diferència és quasi inaudible També és aplicat a unes altres fraccions de to coma pitagòrica, coma sintònica Sovint és impròpiament anomenada croma

A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix

L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…