Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…

El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…

Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…

A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani, dels trum-lai-…

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…

L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat segons la seva concepció del fragment…

Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…