Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Jevgenija Konstantinovna Mravina
Música
Soprano russa, coneguda també per Mravinskaja.
Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca era…
Georg Joachim Joseph Hahn
Música
Compositor i teòric alemany.
Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn…
Leonhard Euler
Música
Físic i matemàtic suís.
Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae…
Sebastian Virdung
Música
Teòric musical i compositor alemany.
Estudià a la Universitat de Heidelberg i amb Johannes von Soest a la capella cortesana de l’elector palatí, on s’estigué durant algun temps com a cantor i, més tard, com a mestre de capella L’any 1506 marxà a la capella de la cort dels Württemberg, a Stuttgart El 1507 és documentat com a succentor a la catedral de Constança Uns quants anys després retornà a Heidelberg La seva contribució més important és el tractat Musica getutscht Basilea, 1511, el llibre imprès dedicat als instruments musicals més antic que es coneix En la primera part l’autor assaja una classificació dels instruments,…
micròfon
Música
Aparell electroacústic que transforma l’energia sonora en energia elèctrica.
Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta…
Frederic II de Prússia
Música
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…
Zofia Lissa
Música
Musicòloga polonesa.
Estudià piano i orgue al Conservatori de Lwów i posteriorment musicologia a la universitat, on es doctorà el 1930 Més tard, el 1954, obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Treballà al Conservatori de Lwów 1931-41 i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia 1948-57 com a professora i, després, com a directora 1957 Collaborà amb diverses institucions musicals tant poloneses com estrangeres Destacà especialment, en aquest sentit, la seva participació en el Comitè per a la Història i la Teoria de l’Art a l’Acadèmia Polonesa de les Ciències i en la direcció de la…
Ferenc Szabó
Música
Compositor hongarès.
Estudià amb A Siklós, Z Kodály i L Weiner Des del començament s’identificà amb l’estil folklòric de Kodály, que desenvolupà d’una manera molt personal La seva implicació en qüestions polítiques des de ben jove el dugué a escriure música per a masses corals, cercant d’aquesta manera la complicitat de la cultura popular en la cultura superior Emigrà a l’URSS el 1932 i esdevingué una figura respectada en els àmbits musicals soviètics per la seva actitud antifeixista De retorn al seu país el 1944, exercí de professor de composició a Budapest i rebé moltes distincions, entre les quals…
Friedrich Melchior Grimm
Música
Crític alemany.
De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…