Resultats de la cerca

Aquest terme, que s’utilitza des del segle XVI soggetto cavato , és actualment restringit al cas de la fuga i a altres formes imitatives, com per exemple el ricercare , tot i que en els contextos anglosaxons pot esmentar a més els temes d’una forma sonata En el context de la fuga, el terme subjecte, que també pot ser anomenat dux o tema, pot referir-se al tema principal de la fuga en general o només a la primera aparició del tema i a les successives repeticions que mantinguin la mateixa posició escalar i relació intervàllica que aquesta En aquest segon sentit, es reserva el…

Estudià amb A Pessina i el 1919 debutà a Vicenza com a Rodolfo La sonnambula El 1924 es presentà amb èxit al Teatro Costanzi de Roma i al Teatro Colón de Buenos Aires, on fou contractat en temporades successives, fins el 1930 El 1926 debutà al Teatro alla Scala de Milà com a Felip II Don Carlo i hi cantà regularment fins el 1952 Entre el 1929 i el 1933 actuà al Metropolitan de Nova York També es presentà al Covent Garden de Londres 1931, amb La forza del destino , i a l’Òpera de París 1935 Es retirà el 1953, després d’una reeixida carrera al llarg de la qual interpretà els…

Estudià música i cant a Zuric, on debutà el 1965 amb el paper de Detmold del Doktor Faust , de F Busoni Dos anys més tard entrà a formar part de l’Òpera de Düsseldorf, i el 1973 interpretà el paper d’Amonasro Aïda al Metropolitan de Nova York, sala on actuà en temporades successives El 1979 representà el paper titular de Wozzeck a la Scala de Milà, i també cantà a l’Òpera de París Després d’haver actuat en diversos teatres d’Europa i dels Estats Units, el 1980 es presentà com a Scarpia a l’Òpera Escocesa Interpretà amb èxit personatges operístics de WA Mozart, L…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a la música i…

Estudià música a Londres, ciutat on debutà el 1954 representant Macbeth amb la companyia d’òpera de la Universitat d’Oxford Tres anys més tard interpretà el paper de la primera dama de La flauta màgica al Festival de Glyndebourne, i el 1962, al Covent Garden, el paper d’Helena de l’òpera A Midsummer Night’s Dream , de B Britten A partir del 1962 inicià la seva collaboració amb el Covent Garden de Londres, on aparegué regularment en temporades successives Posteriorment cantà al Teatre dels Festivals de Bayreuth i al Teatro Colón de Buenos Aires 1969-72 Formà part de l’English…

Estudià a l’Escola de Música de Hartford i posteriorment es graduà a la Universitat de Columbia Nova York El 1949 enregistrà la part de Sacerdotessa en la gravació d’ Aïda dirigida per A Toscanini, amb qui un any més tard també gravà Falstaff El 1951 debutà a Florència amb Oberon Weber i el 1952 ho feu amb La Traviata a l’Òpera de Viena, on reaparegué en temporades successives Entre el 1953 i el 1971 participà en diverses representacions al Festival d’Ais de Provença, on es destacà principalment en òperes de WA Mozart L’any 1961 debutà amb el personatge de Fiordiligi Così fan…

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Nàpols Debutà el 1924 a l’Òpera de París amb Thaïs i hi cantà regularment fins el 1940, destacant-se en un repertori variat, que inclogué papers d’òperes de R Wagner, H Berlioz, G Meyerbeer, J Massenet, G Rossini, G Puccini i C Saint-Saëns, entre d’altres També actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1928 es presentà al Covent Garden de Londres, escenari que visità en successives ocasions La temporada 1931-32 fou Romeo Roméo et Juliette , de Ch Gounod al Metropolitan de Nova…

Estudià cant a Magúncia i Hannover i debutà en aquesta última ciutat amb Der Freischütz En 1970-73 fou membre de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf i el 1971 cantà per primera vegada al Festival de Salzburg, on actuà en temporades successives L’any 1972 es presentà per primer cop al Festival de Bayreuth, escenari on entre el 1975 i el 1991 interpretà, entre altres papers wagnerians, el de Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg El 1975 debutà al Covent Garden de Londres i dos anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York A més de R Wagner, el seu repertori també…

Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de música de Silèsia…

Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…