Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Jozef Hofmann
Música
Pianista i compositor polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York…
Benny Golson
Música
Saxofonista tenor, compositor i arranjador nord-americà.
Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia altres…
Sherrill Milnes
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels seus dots actorals, ha estat sota les ordres dels millors directors escènics…
Roman Statkowski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià dret a la Universitat de Varsòvia, i música a l’Institut de Música de la mateixa ciutat i al Conservatori de Sant Petersburg, on es graduà el 1890 Durant algun temps es dedicà a la docència a Kíev El 1903 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Òpera de Londres amb Filenis , que havia compost el 1897 Del 1903 és Maria , la seva segona òpera, amb llibret del mateix compositor De retorn a Varsòvia, el 1904 exercí de professor al conservatori i participà en la vida musical de la ciutat El 1911 fundà i edità la revista "Kwartalnik muzyczny" Considerat el pont d’enllaç entre S…
Carlo Monza
Música
Organista i compositor italià.
Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
Claudio Scimone
Música
Director d’orquestra italià.
Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la…
Andrea Lucchesi
Música
Compositor italià.
Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…
Pantaleon Hebenstreit
Música
Violinista i compositor alemany.
Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i des del 1714, a…
Rod Stewart
Música
Cantant de pop-rock anglès.
Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is…