Resultats de la cerca

Vida Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon 1971 i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus 1982, que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a himne durant…

Fou alumne de F David al Conservatori de Leipzig, d’H Vieuxtemps a Brusselles i de J Joachim a Hannover Després d’alguns anys com a concertino de l’Orquestra de la Cort de Rudolstadt, emigrà amb el seu germà, el compositor Fritz Listemann, als Estats Units d’Amèrica Tocà en orquestres de Nova York i Boston, ciutat on fundà lFilharmònica, que també dirigí Creà diverses agrupacions cambrístiques, en les quals també actuà la seva filla, la soprano Virginia Listemann, i feu gires de concerts amb aquestes formacions Fou professor de violí al Chicago College of Music i a la Sherwood School of Music…

Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres volums de…

Estudià amb A Copland i E Toch Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals El 1946, L Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue 1946, per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire E Kazan 1951, Daddy Long Legs J Negulesco 1955 o Who…

Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…