Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965
Gustavo Pittaluga
Música
Compositor castellà d’origen italià.
Estudià amb Òscar Esplà i amplià estudis a París El 1930 estrenà el ballet La romería de los cornudos , considerat la seva obra mestra Fou crític de La Gaceta Literaria Deixà també un Concierto militar per a violí i orquestra, música de cambra i cançons
Walter Piston
Música
Compositor nord-americà.
Amplià estudis amb NBoulanger i, entre el 1944 i el 1960, ensenyà a Harvard La seva composició més notable és el ballet The Incredible Flutist 1938 És autor també de diversos concerts i simfonies, de música de cambra i de manuals sobre harmonia, contrapunt i orquestració
Felip Pirozzini i Martí
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…
,
Josep Piqueras i Cavanilles
Música
Músic.
Es formà al cor de la collegiata de Gandia Fou organista a Beniopa, a Gandia 1854 i el 1858 anà com a mestre de capella i organista suplent a la catedral de València El 1861 obtingué la plaça per oposició Compongué dos Miserere, diverses Lamentacions , salms i motets i fou autor d’alguns treballs musicològics
Salvador Piquer y Gil
Música
Músic.
Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets
Concha Piquer

Concha Piquer
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què era coneguda la cupletista i actriu Concepció Piquer i López.
Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…
,
Josep Piqué i Cerveró
Música
Compositor i director de bandes.
A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…
,
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical
Marc Pincherle
Música
Musicòleg francès.
Publicà estudis sobre el violí i els seus orígens a França, biografies, com Corelli et son temps 1954 i Vivaldi et la musique instrumentale 1948, obra en la qual establí una catalogació de l’obra vivaldiana que hom empra encara a França Fou crític musical de Le Figaro Littéraire