Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
François-André Danican Philidor
Música
Compositor francès.
Fill d’André-Danican Philidor, fundador del Concert Spirituel, estudià amb ACampra i alhora es destacà com a jugador d’escacs Compongué òperes còmiques d’una gran qualitat i d’instrumentació brillant, com Blaise le savetier 1759, Sancho Pança dans son île 1762, Tom Jones 1765, Ermelinde 1767, i música religiosa
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor.
Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar
Clara Petrella
Música
Soprano italiana.
Debutà el 1939 a Alessandria com a Liù, en Turandot El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà en Il tabarro Puccini i assolí una fama que li valgué el renom de la Duse de les sopranos Estrenà obres de Pizzetti i s’especialitzà en autors veristes El 1952 es presentà al Liceu de Barcelona amb Il console , de Menotti Enregistrà diverses òperes completes
Goffredo Petrassi

Goffredo Petrassi
©Zagarolesedoc
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en una família amb pocs recursos econòmics, s’inicià en la música a la Schola Cantorum de San Salvatore in Lauro, a Roma, com a nen cantor, centre on aviat mostrà les seves excepcionals aptituds i tingué ocasió d’entrar en contacte amb la música renaixentista i barroca Amb el canvi de veu 1919 es veié obligat a abandonar el cor i, atesa la seva situació econòmica, hagué de cercar feina Començà a treballar en una botiga de música de Roma, ciutat on aprofità per a prosseguir la seva formació, aquesta vegada de manera autodidàctica Aviat cridà l’atenció del pianista Alessandro…
,
Bonaventura Petit
Música
Compositor.
Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon
Oscar Peterson
Música
Nom amb el qual és conegut Emmanuel Oscar Peterson, pianista de jazz canadenc.
Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà At The Concertgebouw…
,
Joan Perramon i Oliva
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina
José Perpiñán y Artigues
Música
Compositor.
Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe
Pérotin
Música
Compositor francès.
És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus És autor de quatre organa , de tres conductus i de clausulae
Lorenzo Perosi
Música
Compositor italià.
Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant