Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
Vicent Garcia i Velcaire
Música
Músic.
Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…
,
Manuel del Pópolo Vicente García
Música
Tenor i compositor andalús.
Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
Baldassare Galuppi
Música
Compositor italià, dit Il Buranello
.
Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85
Llorenç Galmés i Camps
Música
Músic.
Deixeble de B Mir i de D Andreu, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella Colleccionà nombroses cançons populars menorquines, les quals transcriví i harmonitzà És autor d’obres per a piano, per a l’escena i simfòniques
Josep Gallés i Salabert
Música
Organista i mestre de capella.
Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…
,
Jaume Gallay
Música
Músic.
Trompista, el 1818 fou nomenat director de la Societat Musical de Perpinyà El 1820 anà a París i estudià amb Dauprat Membre de la capella reial de Carles X 1825, el 1832 entrà al servei de Lluís Felip En 1842-60 fou professor de trompa del conservatori de París Compongué nombroses peces, especialment per a trompa Concert en fa, Rondeau pastoral , etc, instrument per al qual publicà un mètode complet
Vincenzo Galilei
Música
Compositor i teòric italià, pare de Galileu.
Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera
Miquel Galiana i Folqués
Música
Músic.
Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839 Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861 Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical 1856
Franchino Gaffurius
Música
Compositor i teòric italià.
Residí a la cort de Ferran d’Aragó a Nàpols 1478-80, on estigué en contacte amb Bernat Icart i amb J Tinctoris, que influïren sobre els seus tractats teòrics Publicà, a Nàpols, Theoricum opus 1480 i una dotzena de tractats musicals En el seu De harmonia musicorum instrumentorum 1518 esdevé evident el pas del contrapunt a l’harmonia Mestre de capella del Duomo de Milà 1484-1522, escriví composicions religioses