Resultats de la cerca

Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927 Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques

Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona

Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues

Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert , obra que el…

Estudià a Roma i a Nàpols Aviat es destacà com a autor d’òperes bufes, com Le cantatrici villane 1798, que encara és representada Dirigí el Teatro de San Carlos de Lisboa 1802-07 i fou mestre de capella de Sant Pere de Roma 1816-37 El seu fill Vincenzo Fioravanti Roma 1799 — Nàpols 1877 també escriví òperes bufes, com Don Procopio 1844

Dirigí la capella de la catedral d’Anvers 1731-37 i de la catedral de Santa Gúdula de Brusselles 1737-41 És autor de vint-i-dos motets, de misses i d’un recull de Pièces de clavecin 1730 que recorda els d' Ordres de François Couperin

Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria com a mestre…

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Estudià a París amb Boieldieu i Cherubini Fou crític musical des del 1826 de “Le Journal des Débats”, i fundà 1827 “La Revue Musicale” Dirigí 1833-71 el conservatori de Brusselles i en féu un dels més importants d’Europa Hom consulta encara la seva Biographie universelle des musiciens 8 volums, 1833-44 i la seva Histoire générale de la musique 5 volums, 1869-76 Autor d’òperes, simfonies, etc, avui oblidades

Fou cantor de la capella pontifícia, a Roma 1517-45 Considerat el fundador de l’anomenada escola polifònica romana , deixà un gran nombre d’obres sacres i profanes