Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi …
arabesc
Música
Fragment o material musical que, pel seu disseny florit, fantasiós o decoratiu, evoca els ornaments característics de l’art àrab.
Alguns compositors, com R Schumann i C Debussy, també han usat aquest terme com a títol d’obres seves
floritura
Música
Ornamentació d’una melodia que pot ésser introduïda per la improvisació de l’intèrpret o bé determinada per l’escriptura del compositor.
L’associació de les expressions referides a les flors i els ornaments melòdics tenen l’origen al segle XIII, època en què Jeroni de Moràvia desig nà aquests procediments com a " flos harmonicus " D’altra banda, s’anomena ’estil florit’ la 5a espècie de les espècies de Fux
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
calando
Música
Disminució progressiva de la intensitat del so.
És un terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar disminuint-ne de forma gradual la intensitat sonora Alguns autors consideren que, juntament amb la sonoritat, també s’ha de retardar el moviment Es pot abreviar cal Per tal que aquesta indicació s’interpreti correctament s’ha d’aclarir el grau d’intensitat del qual es parteix, perquè no és el mateix començar a disminuir el so des d’un fortissimo que fer-ho des d’un piano
decrescendo
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment o passatge musical s’ha d’executar disminuint de manera gradual la intensitat sonora.
Equival a diminuendo Es pot abreviar decresc o decr La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle obert que es va tancant, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el decrescendo
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada
piano
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fluix de sonoritat.
S’abreuja ww Altres paraules italianes derivades són mezzo piano , ww, que significa mig suau, i pianissimo ww, que significa molt fluix Alguns compositors del segle XX han utilitzat també ww i ww, per a indicar de forma més precisa les gradacions d’intensitat, que estan condicionades a les característiques sonores de l’instrument amb què s’interpreta Sovint totes aquestes indicacions es combinen amb d’altres com ara sempre , poco , più , subito S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen…
rubato
Música
Pràctica interpretativa que consisteix a alterar el valor d’algunes notes o el tempo d’una peça o un fragment d’acord amb criteris que han estat diferents segons les èpoques.
En una partitura, indicació -abreujament de tempo rubato , ’temps robat'- que prescriu aquest tipus d’interpretació Als segles XVIII i XIX s’entenia com una forma d’ornament en què la veu principal d’una composició allargava o escurçava determinades notes segons el seu significat estructural i expressiu, mentre es mantenia el tempo bàsic en l’acompanyament En un famós passatge d’una carta al seu pare 23 d’octubre de 1777, WA Mozart es vantava de la seva especial habilitat a l’hora d’emprar aquest recurs i insistia que no hauria de representar una alteració del tempo bàsic "Ell el constructor…