Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
divisi
Música
Terme que es pot traduir per ’dividits’ que, escrit en un determinat punt de la partitura orquestral o vocal, en una de les parts de corda o veu, indica que a partir d’aquest punt aquella part (per exemple els violins primers) quedarà dividida en dues parts o més, cosa que possibilita més nivells polifònics.
Sovint també s’utilitza l’abreviatura "div" Per tornar a restablir en una única part els diferents nivells polifònics provocats pel divisi s’indica amb el mot tutti o amb la locució all’unisono
all’unisono
Música
Locució que en partitures orquestrals indica quan els instruments o les veus que la formen han de tocar a l’uníson, en una mateixa part vocal o instrumental (normalment la corda).
En cas que siguin instruments de vent, en lloc d' all’unisono és més habitual fer servir la indicació "a 2", "a 3", etc, segons el nombre d’instruments iguals escrits en un mateix pentagrama que hagin de tocar a l’uníson De vegades all’unisono és substituït pel terme tutti i normalment és precedit pel de divisi , que indica que anteriorment no tocaven a l’uníson
doblatge
Música
Des del punt de vista tímbric, instrumentació d’una mateixa melodia o part melòdica amb més d’un instrument, bé a l’uníson o bé a altres intervals (generalment l’octava).
Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en…
solo
Música
En un concert 1, secció en què predomina el solista.
El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té com a funció…
mariachi
Música
Formació tradicional de la música popular mexicana.
Hi ha diverses teories respecte a l’origen de la paraula, però les que disposen de més arguments són les que la situen en la llengua náhuatl, relacionada amb termes que expressen alegria Inicialment les formacions de mariachis , originàries de la zona de Jalisco, estaven compostes per violins, guitarra, guitarrón guitarra baixa i vihuela petita guitarra de cinc cordes Posteriorment s’estengueren per tot Mèxic i s’hi incorporaren les trompetes i els cantants solistes masculins i femenins Els mariachis han gaudit de molta popularitat durant el segle XX, gràcies al cinema i a la difusió que han…
flautí

Flautí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una flauta travessera, però de mida més petita -més o menys la meitat- i que sona a l’octava aguda d’aquesta.
Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el flautí sona una…
gamelan
Música
Conjunt instrumental propi de Malàisia i Indonèsia, especialment de Java i Bali, format bàsicament per gongs, metal·lòfons i tambors i ampliat sovint -segons la regió o el tipus de funció a què és destinada la música- amb altres idiòfons, flautes de bambú, cordòfons d’arc o polsats i fins i tot cantants.
Per la seva tradició, els gamelans més importants són els de Java i Bali, que usen els sistemes d’afinació anomenats slendro i pelog cadascun divideix l’octava en intervals diferents El gamelan ha influït en la música d’Occident, especialment a partir del segle XX, tant des del punt de vista tímbric com intervàllic C Debussy tingué ocasió d’escoltar-lo a l’Exposició Universal de París el 1889 i se’n troben influències en obres seves com La mer 1905 o Pagodes , per a piano 1903 Altres autors, com M Ravel, O Messiaen i C Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…