Resultats de la cerca

Entrat al servei dels Fugger, a Augsburg, el 1585, i més tard al de l’emperador Rodolf II a Praga, el 1608 s’installà a la cort de Dresden La seva producció comprèn Canzonette a 4 veus, Cantione sacrae 1590, Madrigali 1596, Simphoniae sacrae 1598, misses de 4 a 8 veus i l’obra Venusgarten ‘El jardí de Venus’, 1615, per a 4 a 6 veus

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

Estudià a Viena amb ARobert i a París, amb ACortot i GFauré Especialista en Mozart i Schubert Malgrat estar afectada d’una greu malaltia, esdevingué una concertista de fama mundial Actuà sovint amb Pau Casals

Estrenà òperes com Ravnen ‘Corbs’, 1832 i Liden Kirsten ‘La petita Cristina’, 1846 És un dels compositors més preeminents, juntament amb NGade, del Romanticisme danès

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rock and roll

Adoptà l’estil concertant La seva música encara és emprada en la litúrgia luterana Deixà misses, motets, cançons i música de dansa

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…