Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
campanes
Música
En l’orgue, joc format per un conjunt de campanetes, tiges o tubs, que poden ser d’acer o de bronze, percudides per un mecanisme semblant al dels pianos, i accionable des de les tecles de la consola.
És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona
cromorn
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent i de ressonador cilíndric semiescurçat concebut per a imitar l’instrument d’aquest nom.
Aparegué a Alemanya el 1489 i, amb formes molt variades, s’estengué arreu d’Europa Rar en la tessitura de 4', i més normal en la de 16', el cromorn de 8’ és el joc per excellència del teclat positiu en l’orgue clàssic francès Gairebé eliminat pel clarinet, l’eufon i l’oboè en l’orgue romàntic, modernament ha recobrat el seu paper de solista
contrafagot
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, de llargària real i ressonador estret.
És semblant al joc de fagot, però amb la tessitura de 16’ o 32' De sonoritat suau i greu, generalment és situat només en el teclat de pedal
desena
Música
En l’orgue, joc de mutació simple, de la família de les flautes, amb tessitura de 3 1/5', que reforça el cinquè harmònic d’un joc amb base de 16'.
N’hi ha en el teclat manual sobretot en l’orgue francès, a partir del 1660 i també en el pedal dels orgues grans El joc de gran tercera 6 2/5’ amb base de 32’ és molt poc usual
dissetena
Música
En l’orgue, joc de mutació de tercera en la tessitura d’1 3/5'.
Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian
camussat
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes, amb secció troncocònica o afuada, que també s’anomena flauta cònica.
Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat
corn de nit
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes tapades, amb tessitura de 16', 8', 4’ o 2', i anàleg al bordó.
Pertany a l’orgue simfònic francès Cal no confondre’l amb el nachthorn alemany, de la família dels flautats, però amb el cos cònic truncat i amb doble boca
composta
Música
Són compostos per diverses fileres de tubs, com ara el ple, la fornitura, l’alemanya, etc En orgues castellans antics existia la compuesta de corneta corneta
corona
Música
És gairebé al límit de la qualitat musical auditiva