Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…

Derivada del mambo , el seu ritme sincopat es caracteritza per la intercalació de tres corxeres, de les quals sorgeix el mot onomatopeic que li dona nom Els passos del ball són lleugers, com lliscant, amb un sacseig de maluc proper al de la rumba El ball es feu popular ben aviat als Estats Units i a Europa, i esdevingué fins i tot habitual en concursos i exhibicions de balls de saló

Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’…

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer

Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-…

En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…

Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi