Resultats de la cerca

És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de posar en marxa…

Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín 1961-63, i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G Rossini Dirigí també l…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de mestre de…

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant També…

Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950

No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…

Format a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l’any 1607 Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…