Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
hipo-
Música
Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.
En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic
pentacord
Música
Fragment d’escala consistent en cinc notes consecutives.
Per extensió, interval de 5a per exemple do-sol Antigament, instrument de cinc cordes
tricord
Música
Fragment d’escala consistent en tres notes consecutives.
Per extensió, interval de 3a per exemple do-mi També s’ha utilitzat per a designar un dels quatre grups de tres notes de què consta una sèrie dodecatònica en aquest cas les tres notes del tricord no han de ser consecutives
dicord
Música
Fragment d’escala consistent en dues notes consecutives.
Per extensió, interval de 2a per exemple do-re
gall
Música
Nota falsa produïda involuntàriament per un cantant en el registre agut.
gramòfon
Música
Aparell per a la reproducció del so basat en el fonògraf.
El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en…
filharmonia
Música
Amor a la música.
La forma adjectiva filharmònic -a fa referència a les societats o institucions que fomenten interessos musicals, així com als afeccionats a la música
figuració
Música
Procediment d’ornamentació consistent en la divisió dels valors llargs en petites cèl·lules -figures- que generalment es basen en patrons estereotipats, tot i que també poden derivar del material temàtic de la peça.
Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els acompanyaments…
música experimental
Música
Nom que s’aplica a les músiques d’avantguarda aparegudes a Europa i als Estats Units al principi dels anys cinquanta del segle XX.
El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la música concreta , representada per compositors com P Schaeffer o P Henry, i la música electroacústica , practicada per H Eimert i K Stockhausen, entre d’altres Un dels representants més…