Resultats de la cerca
Es mostren 13962 resultats
soprano
Música
Persona, especialment dona, que té veu de soprano.
Al segle XX s’han destacat sobretot Maria Callas, Renata Tebaldi, Elisabeth Schwarzkopf, Kirsten Flagstad i, als Països Catalans, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé
sopranino
Música
Dit de l’instrument de so més agut que el soprano dintre una família d’instruments.
Beverly Sills

Beverly Sills
© The Metropolitan Opera Archives
Música
Pseudònim de la soprano nord-americana Belle Silverman.
Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…
,
Lily Pons
Música
Soprano francesa naturalitzada nord-americana.
Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…
,
Jessye Norman

Jessye Norman
JohnMathewSmith (CC BY-SA 2.0)
Música
Soprano nord-americana.
Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…
,
Mercè Plantada i Vicente

Mercè Plantada i Vicente
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en les audicions…
,
Birgit Nilsson
Música
Soprano sueca.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on fou deixebla de J Hislop El 1946 debutà a la Reial Òpera de la capital sueca amb el paper d’Agathe a Der Freischütz ‘El caçador furtiu’, de Weber, i posteriorment, en aquest mateix teatre, abordà diversos papers per a soprano dramàtica El 1951 cantà al Festival de Glyndebourne amb el paper d’Electra a Idomeneo , de Mozart, però aviat s’especialitzà en Wagner i en grans obres de Verdi i de Puccini Des del seu debut a Bayreuth 1953 fou considerada una de les principals sopranos wagnerianes, i entre el 1957 i el 1970 n’interpretà els…
,
Rosa Ponselle

Rosa Ponselle
Library of Congress (CC0)
Música
Soprano nord-americana d’origen napolità.
El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs
Lionel Rogg
Música
Organista i compositor suís.
Ingressà al Conservatori de Ginebra, on estudià orgue amb P Segond i piano amb N Magaloff El 1961, al llarg de deu recitals, interpretà tota l’obra per a orgue de JS Bach al Victoria Hall de Londres Aquest fou el punt de partida d’una intensa carrera concertística que l’ha portat per Europa, Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i el Japó És professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Ginebra i ha impartit classes a la Royal Academy of Music de Londres Ofereix classes magistrals en diverses universitats europees, americanes i japoneses Ha rebut, entre altres guardons, el Prix de l’Académie…