Resultats de la cerca

Deixebla d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet a l’Escola Municipal de Barcelona, on professà des del 1915 S'especialitzà en el repertori de lied i fou soprano solista de l’Orfeó Català Participà en l’estrena a Barcelona de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, el 1921

Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat

Entre les seves obres cal esmentar Kammermusik I-IV 1970-75, Schlagzeilen 1971, Vokalblätter 1972-73 i Hohes Lied 1984 per a soprano, violí i cor

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’ornamentació…

Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund

Segons el criteri basat en l’interval d’agudesa o gravetat de la veu, hom distingeix els registres de soprano, mezzosoprano , contralt, tenor, baríton i baix D’acord amb el timbre, el volum i la ressonància, hom parla també de registre oral, de cap i de pit

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que…

Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de Barcelona amb…

Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment amplià la seva formació a Roma, on fou deixebla de L Ricci i de M Llopart El 1955 debutà a Spoleto amb el paper de Norina Don Pasquale i l’any següent fou Zerlina Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Especialitzada en papers de soubrette en òperes de G Donizetti i WA Mozart, també interpretà papers de coloratura com el de Violetta La Traviata —el 1959, al Metropolitan de Nova York— o el de Gilda Rigoletto —el 1964, al Covent Garden— Abandonà momentàniament la seva carrera el 1974 i reaparegué al…