Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda, el terme…
so/soroll
Música
Sensació que percep l’òrgan auditiu dels éssers humans i dels animals, provocada per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora, principalment a través de l’aire i a una velocitat de 330 metres per segon, a 0ºC.
El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins una franja…
setet
Música
Grup irregular que resulta de dividir en set una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 6 (com és el cas d’un temps en metre compost, per exemple) o en 4 (com ara un temps en metre simple).
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
sèrie
Música
Seguit d’elements musicals (generalment notes) que se succeeixen els uns als altres relacionats d’alguna manera entre ells.
En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació…
pala
Música
Peça de canya o altre material elàstic que forma la llengüeta d’alguns aeròfons.
En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil
sèrie de quintes
Música
Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).
Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…
novena
Música
Element constitutiu fonamental dels acords pèntades (de cinc sons).
Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota