Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
parlato
Música
En la música vocal, indicació per a una interpretació parlada, no cantada.
Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante
pandora
Música
Instrument de corda pinçada de registre greu, amb cordes de metall i una caixa acústica de perfils ondulats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o pandora
canal
Música
En l’orgue, semicilindre longitudinal, tapat per un extrem, on hi bat la llengüeta que produeix el so dels jocs de llengüeteria (trompeteria).
Usualment és de llautó o de fusta en el cas de tubs grans Pot tenir mesures diverses segons la tradició seguida -francesa, alemanya o espanyola-, el joc al qual vagi destinada o bé el lloc d’emplaçament -interior, batalla, etc
alboc

Alboc del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El pavelló de l’…
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
orgue de maneta
Música
Tipus d'orgue mecànic accionat pel moviment d’una maneta lateral.
El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església
raseta
Música
Peça de fil metàl·lic gruixut que recolza sobre les llengüetes metàl·liques d’alguns registres dels orgues i que, en variar el seu punt de contacte amb la llengüeta, modifica l’afinació de la nota emesa.
L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro