Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
notació neumàtica
Música
Notació que es representa per mitjà de signes gràfics anomenats neumes.
Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de les notacions…
organografia
Música
Sinònim d'organologia.
És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…
musicografia
Música
Disciplina l’objectiu de la qual és escriure sobre una temàtica musical generalment ja investigada i publicada.
La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca, divulgar dades i…
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba
con moto
Música
Expressió, normalment associada a indicacions de tempo (allegro con moto, andante con moto, etc.) que prescriu un caràcter més mogut (literalment vol dir ’amb moviment') afegit al tempo indicat.
maestoso
Música
Indicació de caràcter que prescriu majestuositat, solemnitat.
Aquest terme també es pot trobar com a indicació de tempo , sol o bé complementant el significat d’altres termes largo maestoso , allegro maestoso
con fuoco
Música
Expressió que es refereix al caràcter o mode de l’execució.
Demana una interpretació enèrgica i intensa
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
affettuoso
Música
Indicació d’expressió que, posada al començament d’una peça o fragment musical, prescriu que sigui interpretada afectuosament, amb tendresa.
llibret
Música
Llibre imprès amb el text d’una òpera, un oratori, una cantata o qualsevol altra forma dialogada de música vocal.
Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…