Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…
ripieno
Música
Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.
Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino…
concertino
Música
En el concerto grosso, grup d’instruments solistes que s’oposava a un conjunt instrumental més nombrós, anomenat tutti o ripieno.
pulsació
Música
Acció muscular dels dits sobre el teclat.
En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte control de la…
mecanisme
Música
Part mecànica que intervé en la producció o en la modulació dels sons dels instruments.
En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de la producció…
natural
Música
Dit de la nota que no està afectada per cap diesi ni cap bemoll.
Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada
baix
Música
La tessitura més greu.
Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura, així com la més greu d’un…
jazz-club
Música
Associació d’aficionats al jazz, anomenada també hot-club.
El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord Tingueren un paper primordial en la difusió…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els…
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…