Resultats de la cerca

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -bugle baríton, saxòfon baríton- S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura Tessitura del baríton © Fototecacat/ Jesús Alises

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta tenor, saxo tenor, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta contralt, viola contralt, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos el sopranino d’una família d’instruments sona una octava més agut que el soprano de la mateixa família

Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino

al final del segle XIX En fer voltar la maneta, s’accionen alhora un cilindre amb pues corró i les manxes que subministren l’aire a l’orguenet, que consta de vint-i-un tubs construïts totalment de fusta La lectura de les obres programades als corrons és possible mitjançant un joc de lleves que es desplacen en fregar amb les pues i obren les ventoles del secret El desplaçament horitzontal del corró, efectuat gràcies a una palanca, permet d’interpretar fins a nou peces diferents

El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…

Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire