Resultats de la cerca

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té també un…

Format amb Conrado del Campo, pertangué a l’anomenada Generació de la República La seva producció, eclèctica i refinada, inclou el ballet Corrida de feria 1930, les òperes Charlot, Fuenteovejuna i El estudiante de Salamanca , música instrumental i unes conegudes 14 canciones españolas D’ençà del 1939 visqué exiliat a París

Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet

Fou professor a la Universitat de Princeton Ha compost en sistema dodecatònic música de cambra Composition for 4 instruments , 1948, peces de piano amb acompanyament de cinta magnètica Reflections , 1974 i música electrònica Composition for Synthesizer , 1961

El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València Autor de misses, motets, villancets, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra És un dels compositors més importants del barroc al País Valencià

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Sacerdot Fundador, amb d’altres, i primer president de l' Euskaltzaindia Oñate 1918 De les seves obres cal destacar Morfología vasca, Euskalerriaren Yakintza ‘Literatura popular del País Basc’ i Diccionario vasco-francés-español Edità un Cancionero popular vasco i un estudi sobre La música popular vascongada Escriví també òperes Ortzuri, Urlo i sarsueles Aitareu bildur, Bizcai'tik Bizkaira, Sasieskola És un dels capdavanters del renaixement cultural basc del s XX