Resultats de la cerca

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…

Fou organista de la catedral de Winchester 1600 i de la capella reial de Chichester 1608 Publicà madrigals i ballets d’una gran qualitat harmònica i compongué uns 40 anthems i services

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…

Vida Nasqué en una família de músics el seu pare, Franz Anton Weber, era germà del pare de Constanze Weber, l’esposa de WA Mozart , i els seus germanastres Fridolin i Edmund -fills del primer matrimoni del pare- estudiaren a Viena amb J Haydn En la seva primera infantesa acompanyà els seus pares en els seus desplaçaments com a propietaris d’una companyia de teatre musical ambulant Rebé les primeres lliçons de música de Fridolin i, més tard, quan la companyia teatral familiar s’installà temporalment a Hildburghausen, fou alumne de Johann Peter Heuschkel Amb evidents dots per a la música, a…

Hom en conserva diversos exemplars bellament decorats, i és conegut, sobre tots ells, l’olifant de Rotllan, amb el qual —segons conta la cançó— l’heroi intentà de cridar Carlemany en ajut seu fins que se li trencaren les venes, després de la desfeta de Roncesvalls

N'existeixen diverses versions, corresponents als registres alt, baix i contrabaix És un instrument obsolet, que actualment ha estat substituït per la tuba Fou inventat per Halary el 1821, i hom l’emprà, sobretot en la seva versió baixa, en bandes i orquestres

El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4’, la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue

Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…

Produeix un so aflautat, que hom obté bufant per una embocadura en forma de broc Instrument popular, el seu origen és incert