Resultats de la cerca

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses cadències…

El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació neumàtica molt…

Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades

Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses

Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es presenten com a…

Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX

Fundada l’any 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777, estigué a les mans de Johann Gottlob Immanuel 1719-94, fill seu, el qual inventà un procediment de tipografia musical, consistent en caràcters fraccionats, recollí un fons molt ric de partitures i edità uns catàlegs temàtics de música instrumental amb els quals hom pot identificar molts autors d’obres del segle XVIII Gottfried Christoph Härtel 1763-1827 fou associat a la casa el 1795 Començà les edicions d’obres completes, fundà l' Allgemeine musikalische Zeitung i creà una fàbrica de pianos El 1945 fou fundada a Wiesbaden una…

És indicat amb el signe >

En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques durant l’edat mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies n'hi havia de reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàsiques són al Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del s XIV Com a herència del ritu visigòtic hom coneix la…