Resultats de la cerca

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…

Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents…

Mestre de capella de la catedral de Barcelona tingué molt de renom Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa , el Vell És conegut també amb el nom de Castells

Aparegué a Florència al primer terç del s XIV En foren els principals conreadors G da Cascia, Gherardello, P da Firenze, J da Bologna i F Landini Als Països Catalans aquesta forma musical fou conreada per Pere Alberc Vila, Joan Brudieu 1585 i Mateu Fletxa el Jove 1568

Deixebla d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet a l’Escola Municipal de Barcelona, on professà des del 1915 S'especialitzà en el repertori de lied i fou soprano solista de l’Orfeó Català Participà en l’estrena a Barcelona de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, el 1921

Deixeble de Mateu Ferrer Fou primer fagot del Teatre del Liceu 1852 i professor d’aquest instrument al conservatori d’aquesta entitat 1854 Compongué música d’església dues misses per a gran orquestra, un Magnificat, un Miserere , dues sarsueles, una fantasia, etc És autor també d’un llibre de Teoría y práctica del solfeo

Es formà a l’escolania de la seu de Barcelona, i fou deixeble de Mateu Ferrer Amic de RCarnicer i de RVilanova, el 1824 fou mestre de capella de la seu de Tortosa, càrrec que ocupà, llevat d’un breu exili, fins a la mort Deixà música religiosa, d’una notable qualitat Fou mestre de Felip Pedrell