Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Marcel Delannoy
Música
Compositor francès.
Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…
Piero Cappuccilli
© Fototeca.cat
Música
Baríton italià.
Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’una…
,
Alan Rawsthorne
Música
Compositor i pianista anglès.
Estudià odontologia i arquitectura abans d’entrar al Royal Manchester College of Music el 1925 El reconeixement com a compositor li arribà el 1938 amb l’obra Tema i variacions per a dos violins L’any 1939 confirmà el seu talent amb els Estudis Simfònics , en els quals demostrà el seu domini dels recursos orquestrals, i amb el Concert número 1 per a piano Acabada la Segona Guerra Mundial, es dedicà exclusivament a la composició i, en poc temps, es convertí en un dels autors més prolífics de la seva generació Malgrat això, la seva música fou eclipsada, alguns anys després de la…
Karl Friederich Schinkel
Música
Arquitecte i escenògraf alemany.
Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte…
Francisco Curt Lange
Música
Musicòleg alemany naturalitzat uruguaià.
Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys…
Benet Baïls
Música
Matemàtic català.
Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se…
policoralitat
Música
Estil coral en què intervenen dos o més cors separats, cadascun amb les seves pròpies parts vocals.
Aquest tipus d’interpretació també rep el nom d’antifonal Els diversos cors poden cantar alhora o alternativament, construint diàlegs i efectes sonors en funció de la distància física que els separa El procediment fou ideat per tal d’aconseguir un major efecte de sonoritats i una major tensió derivada del contrast entre els diversos cors participants Els primers experiments policorals anaren a càrrec dels músics de l' Escola Veneciana del final del segle XVI A Willaert i Andrea i Giovanni Gabrieli foren els primers compositors que explotaren les seves possibilitats, aprofitant la peculiar…
Juan Antonio Orrego Salas
Música
Compositor i crític musical xilè.
Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical…
Conrad Beck
Música
Compositor suís.
Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges…