Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
música de Cambodja
Música
Música desenvolupada a Cambodja.
Característiques La cultura cambodjana -i doncs, les seves manifestacions musicals- està íntimament relacionada amb la dels països veïns, Tailàndia, Laos i Birmània, i totes elles presenten moltes influències índies A Cambodja, la cultura khmer és la majoritària, però a les zones muntanyoses del país hi ha també minories ètniques que, tot i ser poc conegudes musicalment, estan, de fet, més relacionades amb la Xina meridional o amb el Vietnam Des del punt de vista de l’organització tonal, la música cambodjana es caracteritza per l’ús d’escales heptatòniques Aquestes escales són percebudes com…
joc
Música
En l’orgue, conjunt de tubs d’un mateix tipus -de mides diferents per a poder produir notes diferenciades- pensats i harmonitzats per a aconseguir un mateix timbre.
Jocs de tubs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura L’accés de l’aire als tubs d’un determinat joc es regula per una plaqueta o tirador -anomenat també registre- situat en la consola de l’orgue, on consta el nom del joc, l’alçària del tub més greu i, generalment, el nombre de fileres que conté, si és que en té més d’una Un cop accionat el tirador corresponent a un joc concret, l’aire -degudament comandat pel teclat- pot accedir als tubs d’aquest joc Cada joc aporta a l’orgue el color sonor que li és propi, i la valoració que es fa de l’instrument depèn essencialment del nombre, de la…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…
Apel·les Mestres i Oñós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, músic i escriptor.
Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…
, ,
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
acústica de les sales
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,
viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…
clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…