Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Neeme Järvi
Música
Director d’orquestra estonià.
Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir orquestres i òperes…
Pilar Lorengar
Música
Soprano aragonesa.
Inicià estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona Posteriorment seguí estudis de cant a Madrid, on el 1951 debutà amb la sarsuela El canastillo de fresas , de J Guerrero Després de diverses actuacions en concerts a París sota la direcció d’A Argenta, el 1955 es presentà amb gran èxit al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, on interpretà el paper de Cherubino Les noces de Fígaro Un any després actuà a Glyndebourne com a Pamina La flauta màgica , òpera que enregistrà dotze anys més tard sota la direcció de G Solti El 1958 es presentà al Teatro Colón…
Petits Cantors de Viena
Música
Conjunt vocal austríac integrat exclusivament per infants en edats compreses entre els deu i els catorze anys.
Es formà el 1924 a partir del model de la Capella Imperial Vienesa, creada el 1498 per l’emperador Maximilià i la qual tingué com a membres futurs compositors illustres -entre d’altres, F Schubert i A Bruckner- i instrumentistes de renom -H Richter i CH Krauss- Al llarg dels més de setanta-cinc anys d’existència, ha demostrat la seva gran qualitat i s’ha guanyat el reconeixement internacional a través de gires de concerts arreu d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica, i també mitjançant nombrosos enregistraments La direcció de la formació ha anat a càrrec de prestigiosos músics, com U Mund, UCh…
Tölzer Knabenchor
Música
Cor infantil alemany.
Fundat a la localitat bavaresa de Bad Tölz el 1956 per Gerhard Schmidt-Gaden, és un dels cors de veus blanques més prestigiosos del món El seu repertori es nodreix tant d’obres a cappella com amb acompanyament instrumental, religioses i profanes Els seus membres també participen en representacions operístiques És una de les agrupacions corals més actives del panorama musical, amb més de 200 audicions públiques anuals, entre concerts i òperes, en les quals prenen part tots els components del cor o bé grups reduïts Ha actuat a la Xina, el Japó, els Estats Units, Israel, Anglaterra, França,…
Carlo Bergonzi
Música
Tenor italià.
Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…
,
Birgit Nilsson
Música
Soprano sueca.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on fou deixebla de J Hislop El 1946 debutà a la Reial Òpera de la capital sueca amb el paper d’Agathe a Der Freischütz ‘El caçador furtiu’, de Weber, i posteriorment, en aquest mateix teatre, abordà diversos papers per a soprano dramàtica El 1951 cantà al Festival de Glyndebourne amb el paper d’Electra a Idomeneo , de Mozart, però aviat s’especialitzà en Wagner i en grans obres de Verdi i de Puccini Des del seu debut a Bayreuth 1953 fou considerada una de les principals sopranos wagnerianes, i entre el 1957 i el 1970 n’interpretà els…
,
Edward Thomas Downes
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973…
Orquestra Filharmònica de Londres
Música
Formació orquestral fundada per Thomas Beecham l’any 1932.
Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951-57, W…
Colin Davis
© Staatskapelle Dresden
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Christ’s Hospital School i al Royal College of Music de Londres, on s’especialitzà en clarinet L’audició de L’enfance du Christ d’Héctor Berlioz l’impulsà a prosseguir estudis de direcció orquestral, i el 1949 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra Kalmar de Suècia El 1957 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i dos anys més tard substituí O Klemperer en la direcció de Don Giovanni a la Sadler’s Wells Opera La companyia el contractà fins el 1961, any que inicià una gira per Europa i el Japó amb l’Orquestra Simfònica de Londres El 1965 debutà al Covent Garden i un…
,
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…