Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Gerónimo Latorre
Música
Organista i compositor d’origen aragonès.
Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…
Piotr Rytel
Música
Compositor i professor polonès.
Acabats els estudis preliminars a Vílnius, es traslladà a Varsòvia, on estudià al Conservatori amb Roguski harmonia, R Statkowski instrumentació i Z Noskowski composició i es graduà el 1908 Se li coneix una notable activitat de crític musical des del 1911 A partir del 1918, exercí de professor al conservatori La seva dedicació al món de la docència el dugué a dirigir, entre el 1956 i el 1961, l’Institut de Música de la Ciutat de Sopot Per aquesta dedicació i per l’interès de la seva obra rebé el Premi de la Ciutat de Gdansk La seva producció musical inclou òperes Ijola , 1928 Els croats ,…
Argiris Kunadis
Música
Compositor, director i pianista grec.
Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra…
Guillem Massot i Beltran
Música
Organista i compositor mallorquí.
Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J…
Josep Maria Comella i Fàbrega
Música
Compositor, organista i director català.
Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de…
Llorenç Galmés i Camps
Música
Pianista, compositor i docent menorquí.
Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó…
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa…
Pasqual Fuentes i Alcàsser
Música
Compositor.
Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental N'és la part més notable uns cent trenta villancicos , la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès Per la seva…
Manuel Just
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…
sainet
Música
Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.
Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…