Resultats de la cerca

És sinònim de decrescendo i antònim de crescendo

És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…

La densitat d’informació és de l’ordre de 50 a 100 vegades superior a la d’un disc de 33 rpm convencional La informació emmagatzemada en el disc incorpora, a més de les dades d’àudio, dos codis de Reed-Solomon, que permeten de corregir una part important dels errors que hi ha durant la lectura del disc a causa de brutícia, ratllades o pols D’altra banda, les dades són enregistrades en el disc en un ordre diferent interleaving del que segueixen quan són reproduïdes, perquè les possibles ràfegues d’errors, incorregibles amb el codi de Reed-Solomon, no afectin mostres consecutives del senyal i…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Fou conreada, especialment al s XVI, a la península Ibèrica