Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…
caramelles
Folklore
Música
Obsequi consistent en una barreja de queviures (especialment ous i botifarra) i llaminadures lliurat amb motiu de determinades festes: la vigília dels Reis, la festa de les caramelles, la domínica quarta de Quaresma, etc.
cànon
Música
Composició a dues o més veus, on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.
És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i viceversa el…
cilindre
Música
Rodet de fusta o de metall, fornit generalment de puntes o de pues, que forma part d’alguns instruments mecànics, com el carilló automàtic, la capsa de música, el piano de maneta, etc.
breu
Música
En la notació proporcional de la polifonia dels ss XIII-XV, equival a la meitat o a la tercera part del valor de la llarga, segons que el ritme sigui, respectivament, binari o ternari.
En l’evolució posterior de la notació ha rebut el nom de quadrada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina