Resultats de la cerca

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano

Inicià la seva trajectòria com a afeccionat, però ben aviat, aconsellat pel tenor Luis Lima, començà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal i, parallelament, realitzà els de medicina Aviat debutà al Teatre Arriaga de Bilbao en petits papers Finalment, el 1990 debutà a la Zarzuela de Madrid en el paper de Joaquín de la sarsuela La del manojo de rosas , de P Sorozábal A partir d’aquí inicià una brillant carrera que l’ha dut a la Scala de Milà, l’Òpera de Viena, el Covent Garden i el Festival de Salzburg, on debutà a l’estiu del 1998 en el paper de Rodrigo del…

Estudià durant vuit anys al Pilar de Saragossa, amb Luis Serra L’any 1763 començà a concursar per a obtenir una plaça de director de capella a Santo Domingo de la Calzada 1763, el Pilar 1765 i Zamora 1768, però el càrrec no li fou atorgat El 1765 es traslladà a Madrid, on triomfà com a compositor de tonadillas , i el 1769, havent obtingut la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca, s’establí en aquesta ciutat i hi restà fins a la seva mort Compongué villancicos , tonadillas , un ofertori a cinc veus i un Laudate Dominum a sis veus amb orgue, cor i instruments de corda…

Graduat en econòmiques, el 1987 es doctorà a la Universitat de Minnesotta, i el 1989 començà la tasca docent a la universitat Complutense El 1999 fou nomenat cap del servei d’estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria El 2003 deixà aquest càrrec i esdevingué un dels principals assessors econòmics del PSOE Fou l’artífex del programa econòmic del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sorgit de les eleccions del març del 2004 El 2007 disputà infructuosament l’alcaldia de Madrid al candidat del Partit Popular Alberto Ruiz Gallardón Amb la confirmació del govern socialista…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano,…

Rebé del seu pare els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb VM de Gibert i Blanca Selva A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català El 1940 fundà el Cor Tomás Luis de Victoria, i regentà l’Oficina Tècnica de Cors i Orfeons de Catalunya El 1939 participà en la fundació de les escoles Virtèlia, que dirigí A banda de diverses cançons populars harmonitzades, compongué una sarsuela…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…

Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel…