Resultats de la cerca

Estudià composició amb G Tebaldini i Rheinberger, i ME Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia 1901-03 i Sant Lluís dels Francesos, a Roma El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi Torí 1920 Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud…

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents oratoris en la…

S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera…

El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint insatisfet, feia…

Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que esdevingueren per…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

Començà a treballar com a constructor d’espinetes a la seva ciutat natal, i cap al 1690 entrà al servei de la cort del duc Ferran de Mèdici Al llarg de la seva vida experimentà amb diversos models d’instruments de teclat creats per ell mateix, però ha passat a la història com l’inventor, al principi del segle XVIII, del pianoforte , que és l’origen de l’actual piano La novetat del pianoforte , primer anomenat gravecembolo col piano e col forte , respecte als altres instruments de teclat fabricats fins aquell moment, rau en el fet que permetia, com el seu nom originari indica, obtenir una…

Es formà com a pianista al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà L’any 1920 inicià els estudis de clavicèmbal amb Wanda Landowska a París Durant molt anys collaborà amb aquesta intèrpret en concerts per a dos instruments de tecla L’any 1941 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols A partir del 1947 participà regularment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Publicà edicions d’obres de Benedetto Marcello, Giovanni Battista Grazioli i Alessandro Scarlatti Els anys 1948 i 1966 fou distingit amb el Grand Prix du Disque