Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Bes
Mitologia
Música
Semideu o geni dels antics egipcis, representat en forma d’infant deforme, amb cua de lleopard, protector de maleficis i patró de la música i del ball.
Esdevingué molt popular en el culte domèstic Els fenicis l’adoptaren i en difongueren el culte, i hom en troba figuretes a Cartago i a Tharros A Eivissa donà probablement nom a l’illa Ibusim , en llatí Ebusus , i és el símbol gairebé únic de les monedes encunyades durant l’època púnica Els numismàtics eivissencs l’anomenen Cabir
semicorxera
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la corxera, al doble de la fusa i a la setzena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/16 La pausa de semicorxera s’indica amb el signe ww Als compassos simples de denominador 4 constitueix la divisió del temps en quatre parts iguals, la qual cosa dona lloc a una sèrie de fórmules rítmiques molt freqüents Als compassos compostos de denominador 8, cada temps és format per sis figures
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Organista i compositor francès.
Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès
Enric Climent i Viñas
Música
Violista.
Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Morera, Millet, Zamacois i Massià Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1946 fundà l’editorial de música Clivis
Raimund von Zur Mühlen
Música
Tenor alemany.
Es formà musicalment a la Hochschule de Berlín, a Frankfurt i a París L’estudi que feu, sota el mestratge de Clara Schumann, dels lieder de F Schubert i R Schumann constituí una part important de la seva formació Després d’una sèrie de concerts, s’establí a Londres i, posteriorment, a Sussex Zur Mühlen fou qui donà a conèixer el repertori dels lieder schubertians a Anglaterra
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
forma lent-ràpid
Música
Forma constituïda per dos moviments, un primer de tempo lent i un segon de tempo ràpid, que mantenen una relació de complementarietat.
Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '
bolangera
Música
Dansa popular de compàs binari, ritme viu i caràcter alegre conreada, amb variants, arreu dels Països Catalans.
El seu text s’inspira en el personatge popular femení del mateix nom que representa una dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç Dividida en dues parts, la pri- mera -sempre en ball rodó- sembla tenir un origen antic, i molt probablement derivat de la boulangère francesa El mateix nom ha designat un ball rodó infantil que a Mallorca ha adoptat el nom de ’balanguera'
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio
.
Estudià a Milà, on féu una estreta amistat amb el seu condeixeble Arrigo Boito Estrenà òperes, com I profughi fiamminghi 1863 i Amleto 1865 Dedicat a la direcció orquestral, difongué l’obra de Wagner a Itàlia, dirigí l’estrena d' Aïda a Milà 1872 i donà a conèixer el Mefistofele de Boito per Europa a Barcelona, on actuà sovint, el presentà el 1880, amb un gran èxit
Rossend Palmada i Teixidor
Música
Músic.
Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina