Resultats de la cerca

D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres ,…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera figura d’àmbit…

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou remarcable com a…

Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

Vida Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués, fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall Com a musicògraf ha…

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936 Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena , Prensa libre , Alerta  i Conservatorio Compongué obres per a piano Berceuse , Nocturno , cançons i la sarsuela María Merced També collaborà en el Diccionario enciclopédico de la música , publicat a Barcelona el 1946 Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana 1952 i La pedagogía musical…

Estudià composició al Conservatori de Khar’kov, on es graduà el 1936 Treballà en l’administració de la Unió de Compositors Ucraïnesos, en la qual ingressà el 1930 Fou també secretari de la Unió de Compositors del Turkmenistan, vicepresident 1947-56 i president des del 1968 de l’esmentada Unió de Compositors Ucraïnesos, conseller de la Unió de Compositors de la Unió Soviètica des del 1948 i rector del Conservatori de Kíev 1954-68, institució on ensenyà composició 1960 El seu treball com a compositor estigué influït per M Musorgskij, A Borodin i B Bartók, i pels treballs corals de l’Associació…

Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent,…

Cursà els seus estudis musicals a Königsberg avui Kaliningrad i a Berlín 1922-31, on debutà el 1931, just acabats els estudis, com a director substitut a la Städtische Oper El 1936 abandonà Alemanya a causa de la seva identitat jueva i s’installà a Moscou, com a assistent de Georges Sebastian a l’Orquestra de la Ràdio El 1941 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad actualment de Sant Petersburg, conjuntament amb Jevgenij Mravinskij, càrrec que exercí durant gairebé dues dècades Mantingué una relació molt estreta, tant professional com personal, amb Dmitrij Šostakovič ,…