Resultats de la cerca

A quinze anys començà la seva carrera professional a Nova York Tocà amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Benny Goodman, abans d’entrar a l’orquestra de Woody Herman, on es donà a conèixer sobretot per la interpretació dels temes Four Brothers i Early Autumn 1948 A partir de llavors actuà sobretot amb els seus propis grups Cap als últims anys de la dècada dels cinquanta visqué i treballà a Escandinàvia Novament als Estats Units, Getz gravà el disc Focus 1961, una suite per a saxo tenor i secció de corda composta per Eddie Sauter, i l’any següent, amb l’àlbum Jazz Samba…

Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc,  La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha  Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah…

A sis anys ingressà a la Capella de Música de Sant Agustí de la seva ciutat natal Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu entre el 1945 i el 1948, any en què començà a interpretar papers de comprimari El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’escena d’algunes produccions del Liceu El 1985 hi dirigí la producció d' Aïda Vinculat amb l’Associació d’Amics de s’Òpera de Maó, la presidí…

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys…

Els anys quaranta fou un dels elements clau en la creació del be-bop bop , estil del qual tanmateix s’apartà per a elaborar un llenguatge d’una gran originalitat Començà a enregistrar al final dels anys quaranta amb ABlakey, MJackson, JColtrane, SRollins, MDavis i molts d’altres Autodidacte, el seu estil pianístic mostra una certa influència del de DEllington i de l' stride dels anys trenta, així com una preferència pels atacs impensats de les notes, les dissonàncies i una sonoritat agressiva Les seves composicions han esdevingut peces clàssiques del…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys…

Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un…

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner…

Passà la infantesa a San Francisco i des dels tretze anys tocà en diversos grups d’aquesta ciutat Pertanyé a les orquestres de Stan Kenton 1969 i Woody Herman 1970-71 Després, es traslladà a Nova York per incorporar-se al grup d’Horace Silver 1973 També formà part del nonet de Lee Konitz, entre altres grups Durant una bona part dels anys vuitanta fou membre de la formació de hard-bop de Phil Woods Posteriorment es presentà amb freqüència amb el seu propi nom i dugué a terme un bon nombre d’enregistraments Harrell esdevingué un dels millors improvisadors i trompetistes dels anys vuitanta i…

Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva…