Resultats de la cerca

Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music 1960, …

Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al Romanticisme, incloïa…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a…

L’any 1944 es traslladà a Nova York i començà a actuar en diversos cabarets, amb la qual cosa començà a ser conegut A partir del 1950, actuant sempre al capdavant d’un trio, assolí la celebritat mundial Malgrat que fou autodidacta i que desconeixia la teoria musical, tenia una gran capacitat per absorbir la música que es produïa al seu voltant així, prenia el que l’interessava d’estils com el stride , el swing o el bop i hi afegia alguns elements propis Considerat un dels pianistes més importants de la història del jazz , tenia una manera de tocar molt completa en què feia servir …

Es graduà en dret a la Universitat de Viena el 1827 Anteriorment havia tingut diversos càrrecs de tutor, entre els quals cal destacar el mestratge que exercí amb els quatre fills de l’arxiduc Carles Viatjà molt per estudiar botànica i mineralogia, ciències per les quals estava molt interessat, i esdevingué un expert àmpliament reconegut en ambdues disciplines També adquirí molt bona reputació en el camp de la música, afició per la qual passà a la posteritat gràcies a la seva devoció per WA Mozart A causa del coneixement insatisfactori que es tenia sobre la música d’aquest…

Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents,…

Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894 Després de la…

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar a les Escoles…

La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia…

El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres,…