Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
ànima

Ànima d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En certs instruments d’arc, com ara els de les famílies del violí i la viola, petita peça cilíndrica de fusta, situada dins la caixa de ressonància, verticalment entre la tapa harmònica i el fons, prop de la vertical del peu del pont corresponent al registre agut.
S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la…
ànima
Música
Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, aproximadament sota el peu dret del pontet (al costat de la corda més prima), per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
La seva collocació influeix molt en la qualitat del so de l’instrument
ànima
Música
Part interna de les cordes d’un instrument entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la sonoritat desitjada, resistència, etc.
Vegeu corda
magníficat
Música
Nom que rep (derivat de la seva primera paraula) el càntic de la Verge Maria que apareix en el primer capítol de l'Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-55): Magnificat anima mea Dominum. ('La meva ànima magnifica el Senyor...').
El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…
Jos Van Immerseel
Música
Clavicembalista, pianista i director flamenc.
Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma interpretant…
barra d’harmonia
Música
Llarga tija adherida a la cara interior de la tapa dels cordòfons de corda fregada paral·lela a les cordes, que fa de reforç per a sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet i per a comunicar-ne les vibracions.
Mentre l'ànima exerceix una funció semblant sota el peu dret del pontet, la barra d’harmonia és situada sota el peu esquerre al costat de la corda més greu
Rafael Hernando y Palomar
Música
Compositor castellà.
Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…
Pietro Antonio Locatelli
Música
Violinista i compositor italià.
Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762
pica

Pica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça en forma de vara cilíndrica que es fixa a la base de la caixa harmònica d’alguns instruments d’arc de gran volum per recolzar-los a terra mentre es toquen.
La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina