Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
neoclassicisme
Música
Nom amb què es designen els estils musicals de diferents èpoques referits de manera explícita a músiques del passat preuades per la seva excel·lència.
S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…
Peter Reginald Frederick Hall
Música
Productor teatral anglès.
Educat a Cambridge, començà les seves activitats com a productor el 1953 Treballà als teatres més prestigiosos de la Gran Bretanya, com ara l’Arts Theatre Londres i fundà 1960 i fou director 1960-68 del Royal Shakespeare Company Stratford-on-Avon El 1973 es posà al capdavant del National Theatre en morir Laurence Olivier, que fins llavors n’havia estat el director, i ho fou fins el 1988 El 1977 fou nomenat cavaller Produí òperes de totes les èpoques, des de les de C Monteverdi fins a les d’A Schönberg i J Gardner El seu esforç es centrà a transmetre al públic contemporani el sentit de l’obra…
música experimental
Música
Nom que hom aplica a les composicions musicals en les quals l’autor fa recerques tècniques, sonores, instrumentals, formals, etc, tot rebutjant, totalment o parcialment la normativa convencional.
Bé que en totes les èpoques l’autèntica creació musical ha comportat algun element experimental, aquest tipus de música ha estat especialment conreat al s XX
grave
Música
Indicació de tempo lent, més o menys equivalent d'adagio o de lento.
Originalment utilitzat més com a indicador de caràcter greu, solemne que de tempo , la seva definició és imprecisa i varia molt entre compositors, èpoques o, fins i tot, obres concretes
música profana
Música
Música no religiosa.
La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt…
serenata
Música
Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments (guitarres, mandolines, etc) o exclusivament instrumental, destinada originalment a ésser executada a l’aire lliure i a la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.
Els seus orígens són medievals, però se'n troben exemples a totes les èpoques A vegades té una forma dramàtica i fins i tot és part integrant de l’òpera Durant el període clàssic fou essencialment una forma instrumental
diapasó
Música
So de referència convencional que condiciona l’afinació dels sons restants del sistema musical.
La freqüència-tipus ha oscillat segons les èpoques i els països el 1859 hom adoptà la de 435 períodes per segon per al la 3 La Conferència Internacional de Londres 1939 fixà el diapasó a 440 períodes per segon Posteriorment, el 1953, fou confirmada aquesta freqüència
festival de Glyndenbourne
Música
Festival operístic que des del 1934 se celebra anualment (exceptuant els anys de la II Guerra Mundial) a la localitat del comtat de Sussex del mateix nom.
Fundat per John Christie, es desenvolupa a l’aire lliure i té una capacitat d’unes 750 places Dedicat preferentment al repertori de Mozart, s’hi han anat introduint altres compositors d’èpoques i estils molt diversos Rep la collaboració d’orquestres i intèrprets de renom mundial
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors -H Purcell, per exemple- podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
Música
Formació creada el 1985 en el si del Teatre Lliure de Barcelona.
Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic En un principi, es dedicà de manera exclusiva a la música del segle XX, i la seva programació es basava en monogràfics d’autors, èpoques o escoles No obstant això, es pot considerar que les seves línies d’actuació se centraren en tres punts principals la revisió dels clàssics contemporanis i l’estrena d’obres encarregades, la reinterpretació de llenguatges musicals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina