Resultats de la cerca

Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

El nom li ve del gran ús que en féu Domenico Alberti en els sonates de clavecí També es troba, molt sovint, en les de Haydn i en les de Mozart

Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises

El 1970 creà un grup teatral amb l’objecte de fomentar el desvetllament de la consciència occitana Atreta per la cançó catalana, el 1976 es traslladà a Barcelona, on enregistrà el primer disc, Cançons d’amor e de tèrra El 1985 enregistrà en castellà, Pirata de mar y cielo , sobre poemes de R Alberti

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

S’inicià en la música amb el seu pare, i més tard estudià al Conservatori de Madrid amb R Frühbeck de Burgos composició i R Sainz de la Maza guitarra Residí als Estats Units 1971-84 El 1978 assistí a la primera convenció dels gèneres musicals d’església, a Atlanta EUA El 1979 rebé una beca per a compondre peces inspirades en les ciutats espanyoles Posteriorment, en ocasió d’un homenatge a Rafael Alberti, la Universitat de Saint John’s Queens Nova York li encarregà composicions basades en els seus poemes La novia i Canciones del Paraná Ha escrit música per a tota mena de…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les…

S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre peces per a cor,…