Resultats de la cerca

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…

Exiliats de la seva Alacant natal, els seus pares s’installaren a Algèria, on nasqué Rafael Format al Conservatori de València, posteriorment es traslladà a l’Escola Normal de Música de París També estudià a Ais de Provença, amb L Berio, i a Salzburg, amb I Xenakis A més dels estudis musicals, cursà arquitectura a la Universitat de València El 1981 inicià la seva carrera compositiva amb el Quartet de corda número 1 Tota la seva obra és una recerca del que Mira anomena "imatge sonora" que, segons ell, "integra totes les característiques i paràmetres musicals temps, intensitat, altura, timbre…

Format al Conservatori de París, fou solista dels Concerts Lamoureux i, el 1968, ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París Ben aviat la seva carrera es dirigí cap a la música contemporània Ha collaborat amb nombroses formacions dedicades a aquest repertori, com ara Domaine Musical, dirigit per Pier re Boulez, Musique Vivante, Ars Nova i l’Ensemble Instrumental Amb les pianistes Katia i Marielle Labèque i el percussionista Jean-Pierre Drouet fundà el grup Puissance Quatre, que feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics Amb ells ha enregistrat la Sonata per a dos pianos…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al de París, on obtingué importants premis de fi de carrera El 1959 debutà a l’Òpera de la capital francesa amb La Traviata i posteriorment hi representà amb gran èxit Un ballo in maschera , Roméo et Juliette i Boris Godunov Intervingué igualment en diversos papers a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat, com els de Micaela Carmen , Mireille o Juliette Ha estrenat obres de G Delerue, Daniel-Lesur, RR Bennett i K Penderecki, entre altres compositors, tot compaginant les actuacions operístiques amb les d’opereta El ratpenat i La…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a estudiar amb…

Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…

Realitzà els estudis musicals a París, on fou deixeble de Joseph Benvenutti i Magda Tagliaferro S’ha especialitzat en la música del segle XX El 1975 fixà la seva residència a Catalunya, des d’on exerceix la seva activitat de promotor cultural És el fundador i el director del conjunt instrumental Solar Vortices, a Perpinyà, en conveni amb el Ministeri de Cultura francès Com a divulgador de la música contemporània, ha estrenat obres de compositors tan diversos com L de Pablo, M Feldman, J Cage, G Scelsi, JM Mestres Quadreny, B Maderna, K Stockhausen o T Marco, i ha donat a conèixer arreu del…

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la…

A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París El 1871 fou nomenat professor a Brusselles, i director dels Concerts Populaires De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices , amb orquestra La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi

Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al s X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a formar-se…