Resultats de la cerca

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…

Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial Tornà a…

Vida Fill d’ Augusto Algueró Algueró Simultaniejà els estudis de medicina amb els de música al Conservatori Municipal de Barcelona, i es decantà per la professió musical Fou un dels compositors catalans de música lleugera més prolífics del segle XX, i s’especialitzà sobretot en el gènere melòdic i romàntic, en el qual compongué des dels anys seixanta un gran nombre de cançons que interpretaren cantants de gran projecció a l’Estat espanyol, entre d’altres  Carmen Sevilla , amb qui estigué casat 1961-74, Karina, Mari Trini, etc Entre els seus èxits destaquen Penélope 1969, que cantà Joan…

Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…

Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de…

Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’escena, el ballet Der…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…

Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…

Vida Considerat una de les figures principals del Renaixement musical, fou molt valorat pels seus contemporanis i la seva obra influí poderosament en els compositors de les generacions posteriors Les seves obres foren les més copiades en manuscrits, després de la seva mort No existeix cap evidència sobre el seu lloc de naixement, però hi ha diverses hipòtesis, totes avalades per dades de dubtosa fiabilitat Tampoc no es coneixen dades sobre els seus primers anys Possiblement la seva formació musical s’inicià a l’escolania de la collegiata de Saint-Quentin, a la regió de la Picardia, centre…