Resultats de la cerca

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per…

Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan , de caràcter planer i popular Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes prop d’un centenar, entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica

Estudià al Conservatori Hellènic 1922-34 i posteriorment, gràcies a una beca de la UNESCO, en 1949-50 amplià la seva formació en diferents centres europeus d’ensenyament musical Professor de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic a partir del 1953, fou mestre d’importants compositors grecs, com ara M Adamis, Th Antoniou, G Aperghis i A Kunadis Com a compositor, evolucionà des de l’impressionisme, passant pel nacionalisme, fins a un llenguatge molt personal, en què fonia elements de diferents tendències d’avantguarda

A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant L’any…

Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un Stabat Mater ,…

Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig

Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué…