Resultats de la cerca

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…

Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes, estudià el…

Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona 1829 No se n’han conservat les composicions musicals

Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva mort, cremés…

Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De la seva…

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant