Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
festivals musicals de Canet
Música
Sèrie de festivals musicals celebrats a Canet de Mar (Maresme) entre el 1971 i el 1978.
Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta Woodstock, Wight, etc, foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó De les Sis hores de Cançó a Canet com foren coneguts els festivals des del 1971, sorgí el 1975 el Canet Rock , que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan Ramon , que en fou l'impulsor fins el…
Ricard Olmos i Canet
Música
Compositor i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a Albina , Tres…
Ricard Olmos i Canet
Folklore
Música
Músic i folklorista.
Deixeble de Manuel Palau a València i de Ch Köchlin a París, estudià sistemàticament la música tradicional de l’àrea de Castelló de la Plana És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Destaquen els seus Tres poemes 1952, per a piano
Ramon Clausell i Llauger
Música
Mestre de capella i organista de Canet des del 1836.
Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, villancicos i altres composicions religioses
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i…
La Trinca
La Trinca
© AVUI
Música
Conjunt musicovocal format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual l’any 1969, a Canet de Mar.
Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa amb Rosa Maria Sardà , etc…
,
Bonaventura Bruguera i Codina
Música
Compositor i organista.
Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona 1818-76, on era també l’organista titular Compongué música d’església per a veus i orquestra
Bonaventura Bruguera i Codina
Música
Compositor i mestre de capella català.
Format possiblement a la catedral de Barcelona amb Francesc Queralt, fou nomenat mestre de capella de Vic el 1818, i del 1819 al 1876, de la catedral de Tarragona, on succeí Francesc Bonamich És autor d’un centenar llarg de composicions religioses, majoritàriament conservades a l’arxiu de la catedral de Tarragona L’obra de Bruguera evolucionà des d’un classicisme preciosista fins a un llenguatge que delata l’assimilació de trets romàntics
Jaume Ventura i Serra
Música
Trompetista, més conegut pel nom artístic de Rudy Ventura.
Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980