Resultats de la cerca

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905

Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna 1903, Abisso…