Resultats de la cerca

Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal

Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància discreta i la…

Deixeble de BCalvó i Puig i de PTintoré Fou un pedagog notable El 1872 fundà, juntament amb CRibera i JRibera, la Societat de Quartets de Barcelona, la primera entitat catalana destinada regularment a la música de cambra Autor d’un trio 1869, de la cantata Catalunya 1877, de l’obra coral La Primavera 1888 i de música de cambra i religiosa

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

Ingressà de nen a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, entitat que gaudia d’una gran consideració, i estigué sota el magisteri de Bernat Calvó Puig Estudià piano amb P Tintorer, i ràpidament assolí molta anomenada com a pianista i, sobretot, com a pedagog Quan el violinista P Sarasate actuà a Barcelona, fou el mateix Martínez i Imbert qui l’acompanyà, com també ho feu en els concerts dels violinistes J Monasterio i Planté Fou membre fundador de l’Associació Musical de Barcelona i de la Societat Catalana de Concerts, i president de la secció catalana de la Sociedad Artística de Socorros…

Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el flautista…

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la…

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més…

Es constituí l’any 1870 per iniciativa d’un grup de músics per tal d’introduir la música de cambra a Barcelona Integrada per Josep Güell, Josep Quintana, Joan Baucis, Josep Ribera i Miró, Josep Fornelio, Daunis, Ayné, Cots, Puig, Claudi Martínez i Imbert i Cosme Ribera i Miró, la formació inicià l’activitat el 1870, assajant i fent concerts en cases privades Finalment arribaren a un acord amb l’Ateneu Català poc després Ateneu Barcelonès i es presentaren públicament al saló d’aquesta entitat el 27 de febrer de 1872 A partir de llavors desplegaren una intensa activitat…

Estudià piano amb Claudi Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i Felip Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors És autor d’obres simfòniques i de…